08 febr. Què necessiten els infants…
Com acompanyem a les famílies, en la nostra societat, on hi conviuen tants tipus i models de criança? Trobem molta informació a les xarxes sobre maneres de criar, educar, acompanyar… Apareixen multituds de blogs, forums, grups de facebook… Són oportunitats per reflexionar, revisar idees. Però alhora tanta informació, tan instantània i poc destriada, pot portar a la superficialitat de la reflexió, a la malinterpretació del concepte o a la rigidificació. A caure en el que està ben fet o mal fet, amplificant la idea de “serbonspares” i endinsar-nos en camins d’exigències i culpes, per no ser aquella mare perfecta a tota hora.
Quan treballo amb famílies, veure a: Serveis a famílies, ja sigui des de l’Espai de joc, com en les xerrades o els tallers de parentalitat, em plantejo quin ha de ser el meu rol, la meva funció en l’acompanyament. Revisant-me constantment la meva actitud quan em presento davant una mare, un grup. Fugint d’ensenyar què fer o com fer bé de pares.
És per això, que m’apropo als pares no amb receptes o consells del què han de fer, sinó enfocant cap al què necessita el seu fill, mostrar com es desenvolupen els infants en general, d’una manera comprensible i atractiva. Promoc que els pares observin i escoltin activament el seu fill en particular, com és, què li agrada fer, quines són les seves preferències, com es mou, com es calma, com juga, quines són les seves rutines…
Animo als pares a recollir les observacions i a reflexionar sobre el que han observat dels seus propis fills, fent i sent. A compartir amb mi o amb els altres pares. I a partir del que hem observat, del nou coneixement que hem obtingut, d’allò que hem après… a poder usar-ho quan interactuen, es relacionen i estan amb els seus nadons.
Quan els pares saben fets curiosos sobre el desenvolupament infantil o entenen com creixen els nens, transforma la forma en què veuen els seus fills i els engresca a intentar oferir una resposta sensible a les seves necessitats. Així, donant als pares el coneixement sobre el que els seus fills poden i no poden fer, sobre el que necessiten i com ho demanen…. els enfoca a adaptar-se al seu fill, i oferir una “resposta suficientment adequada i respectuosa”. De manera autèntica, cada pare, mare i cada família, va trobant la manera pròpia de relacionar-se. I això, és el que realment alimenta la relació, i les ganes de seguir en la relació. Anar fent en el camí de ser pares…