"Només veiem, allò que sabem" sobre l'observació. - Anna Farré
15854
post-template-default,single,single-post,postid-15854,single-format-standard,qode-quick-links-1.0,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive

“Només veiem, allò que sabem” sobre l’observació.

“Només veiem, allò que sabem” sobre l’observació.

Des de de Budapest, torno a escoltar aquesta frase altres cops sentida, i que cada cop més, pren sentit.

Dies novament a Lóczy, aquest cop pel curs “l’Observació pikleriana”, per aprofundir més en l’eina imprescindible per aquest paradigma. I que cada cop més sento la profunda necessitat de basar la meva feina en l’observació, cuidar la meva actitud per poder compartir mirades amb les famílies i els professionals. En els projectes que duc a terme amb les famílies, intento treballar des de la premissa i base de l’observació.

Segons Mózes, E (2016) La observación en la Pedagogia Pikler. Revista Reladei 5(3): “Des de la perspectiva de la seva relació amb l’infant, l’observació canvia radicalment l’actitud de l’adult (Tardos, 2001; David i Appel, 2010) i al mateix temps, dona espai a la competència i desenvolupament personal del nen petit.”

En el meu projecte de l’ Espai de Joc i Relació, ofereixo un espai ric i preparat pel joc de l’infant, i un temps disponible perquè ell mateix pugui desplegar el seu joc lliurement, sostingut i protegit per la mirada atenta de la seva mare. Pels pares, un espai tranquil per posar consciència i atenció plena, i un temps perquè puguin observar el seu fill, sense necessitat de res més,” només” de meravellar-se del seu joc, de les seves capacitats i potencialitats.

En l’acompanyament a les famílies, insisteixo en els moments  de “no-fer-res” i  observar. Procuro senyalar la importància que observem el seu fill des de ben petit, per conèixe’l, saber què necessita i oferir una resposta sensible i adaptada. En tot allò quotidià: mentre està estirat a la catifa i es mira les mans, mentre es mou per agafar aquell objecte, mentre li treuen la roba per banyar-lo, mentre li estan oferint el menjar. Enfocar cap al plaer que pot sentir la mare/pare en veure com va creixent el seu fill, cap a la satisfacció de com ells mateixos l’estan acompanyant, amb actitud de respecte i confiança cap a ell.

En un altre post, parlaré com treballo des de l’observació, quan acompanyo a professionals.

 

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies