"Només veiem, allò que sabem" sobre l'observació. - Anna Farré
15854
post-template-default,single,single-post,postid-15854,single-format-standard,qode-quick-links-1.0,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive

“Només veiem, allò que sabem” sobre l’observació.

“Només veiem, allò que sabem” sobre l’observació.

Des de de Budapest, torno a escoltar aquesta frase altres cops sentida, i que cada cop més, pren sentit.

Dies novament a Lóczy, aquest cop pel curs “l’Observació pikleriana”, per aprofundir més en l’eina imprescindible per aquest paradigma. I que cada cop més sento la profunda necessitat de basar la meva feina en l’observació, cuidar la meva actitud per poder compartir mirades amb les famílies i els professionals. En els projectes que duc a terme amb les famílies, intento treballar des de la premissa i base de l’observació.

Segons Mózes, E (2016) La observación en la Pedagogia Pikler. Revista Reladei 5(3): “Des de la perspectiva de la seva relació amb l’infant, l’observació canvia radicalment l’actitud de l’adult (Tardos, 2001; David i Appel, 2010) i al mateix temps, dona espai a la competència i desenvolupament personal del nen petit.”

En el meu projecte de l’ Espai de Joc i Relació, ofereixo un espai ric i preparat pel joc de l’infant, i un temps disponible perquè ell mateix pugui desplegar el seu joc lliurement, sostingut i protegit per la mirada atenta de la seva mare. Pels pares, un espai tranquil per posar consciència i atenció plena, i un temps perquè puguin observar el seu fill, sense necessitat de res més,” només” de meravellar-se del seu joc, de les seves capacitats i potencialitats.

En l’acompanyament a les famílies, insisteixo en els moments  de “no-fer-res” i  observar. Procuro senyalar la importància que observem el seu fill des de ben petit, per conèixe’l, saber què necessita i oferir una resposta sensible i adaptada. En tot allò quotidià: mentre està estirat a la catifa i es mira les mans, mentre es mou per agafar aquell objecte, mentre li treuen la roba per banyar-lo, mentre li estan oferint el menjar. Enfocar cap al plaer que pot sentir la mare/pare en veure com va creixent el seu fill, cap a la satisfacció de com ells mateixos l’estan acompanyant, amb actitud de respecte i confiança cap a ell.

En un altre post, parlaré com treballo des de l’observació, quan acompanyo a professionals.

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies