Treball amb famílies, compartint mirades - Anna Farré
15865
post-template-default,single,single-post,postid-15865,single-format-standard,qode-quick-links-1.0,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-11.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.2.1,vc_responsive

Treball amb famílies, compartint mirades

Treball amb famílies, compartint mirades

En el darrer post, parlava sobre l’observació, sobre allò que vaig rebre de la meva darrera estada a Budapest. I ara poc a poc, vaig lligant i connectant allò après i re-après amb el dia a dia de la meva pràctica professional. Com compartir les observacions dels infants a l’estança amb els equips educatius, com transmetre a les famílies la importància d’observar, de frenar a reactivitat, d’esperar i mirar.

En breu faig un seminari amb el títol de “Mirades compartides cap a la primera infància” des del Centre de Teràpia familiar de Tarragona . Neix de la proposta sempre entusiasta i confiada per part del Centre, i de les ganes de compartir amb professionals petits tastets del camí que estic emprenent amb els meus projectes.

En l’Espai de Joc i Relació, demano als pares que siguin presents i disponibles, en silenci i sense intervenir, només deixar que el seu fill jugui. Aquesta actitud silenciosa permet als adults observar amb curiositat, pensar en l’infant (mentalitzar-hi), connectar amb la seva iniciativa i la seva competència.

L’entorn òptim, l’espai cuidat i l’actitud dels adults, porta a visibilitzar, comprendre i valoritzar el joc de les edats més primerenques. Comprendre com el nen des de ben petit pren la iniciativa, experimenta, descobreix, topa amb dificultats, busca solucions, es frustra, persisteix…

Quan comparteixo l’observació conjunta del joc del seu fill amb les famílies, permetent el procés i acceptant el ritme de cada pare/mare, promoc:
– Que es prengui consciència de la importància de l’activitat espontània, com a indicador de desenvolupament
– Que ens impregnem d’una nova mirada cap a l’infant, com a capaç i competent.
– Que els pares se sentin reforçats en les seves capacitats parentals, en observar i acompanyar el seu fill.

Si el pare reconeix el valor de l’activitat autònoma, podrà canviar l’actitud, oferint confiança i acceptació cap al seu fill. En definitiva, meravellant-se amb i del joc del seu fill està alimentant la seva relació afectiva, construint una base segura pel vincle.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies